| Diccionario de español / Spanish Dictionary 1.823.747.274 visitantes atendidos. |
|
fastidiar |
0,02 sec. |
|
fastidiar v. tr. 1 Perjudicar o disgustar algo, como un contratiempo o una situación desagradable o incómoda, a una persona: me fastidia que venga; me fastidia tener que pedirle dinero. 2 Resultar una persona o una cosa desagradables para alguien: me fastidia su forma de mirar; le fastidiaba aquel tipo. 3 Hacer que una cosa se estropee o eche a perder: el apagón nos fastidió la película; cuando los alborotadores llegaron se fastidió la verbena. — v. prnl. 4 fastidiarse Resignarse ante un contratiempo o una situación desagradable: si ha llegado tarde, que se fastidie. no (me) fastidies o nos ha fastidiado o ¿no te fastidia? fam. Se usa para expresar asombro, rechazo o incredulidad. OBS Se conjuga como cambiar. fastidiar tr.-prnl. Causar fastidio o hastío [a alguno]. fig.Enojar o molestar. V. conjugación (cuadro) [17] como cambiar.fastidiar v transitive-intransitive fastidiar [fasti'ðjaɾ] ocasionar molestias Los niños fastidiaron todo el día. v t fastidiar 1 causar disgusto El joven fastidió a su padre. 2 estropear o echar a perder algo La noticia fastidió la fiesta. v pr fastidiarse [fasti'ðjaɾse]
sufrir con resignación algo Si no te gusta la sopa, te fastidias, no hay otra cosa. hay que fastidiarse expresión que se usa para mostrar sorpresa de algo que escapa del control de quien habla ¡Hay que fastidiarse! Ahora nos cortan el teléfono. no (me) fastidies expresión que se usa para mostrar sorpresa de algo negativo que es inesperado -Terminemos mañana el trabajo. -No fastidies, es imposible. Tesauro fastidiar transitivo y pronominal Traducciones fastidiar sekkieren, ärgern fastidiar dar noia, fastidire, infastidiare, infastidire, irritare, punzecchiare, scocciare, seccare, stizzire, fare dispetto a fastidiar يَحْقِد على fastidiar rozčílit fastidiar drille fastidiar φουρκίζω fastidiar olla ilkeä fastidiar pakostiti fastidiar 意地悪をする fastidiar 괴롭히다 fastidiar treiteren fastidiar plage fastidiar zrobić na złość (komuś) fastidiar contrariar fastidiar досаждать fastidiar reta fastidiar มุ่งร้าย fastidiar kin gütmek fastidiar chọc tức fastidiar 困扰 fastidiar A. VT 1. (= molestar) → to annoy lo que más me fastidia es tener que decírselo → what annoys me most is having to tell him su actitud me fastidia mucho → I find his attitude very annoying me fastidia tener que ir → it's a pain having to go ¡y encima me insultó ¡no te fastidia! → and on top of that, he was rude to me, can you believe it! B. VI (= bromear) ¡no fastidies! → you're kidding! C. (fastidiarse) VPR 1. (= aguantarse) ¡a fastidiarse!; ¡fastídiate! → (that's) tough o too bad! ¿no le gusta la comida? ¡pues que se fastidie! → he doesn't like the food? well, that's tough! ¡para que te fastidies! → so there! 2. (= dañarse) → to hurt me he vuelto a fastidiar la rodilla → I`ve hurt my knee again, I've done my knee in again 3. (= estropearse) [fiesta, plan] → to be spoiled, be ruined; [aparato] → to break down 4. (LAm) (= aburrirse) → to get bored Añadir a iGoogle Contenido gratuito de la página - Herramientas del administrador del sitio |
|
| Herramientas gratuitas: |
Para navegantes:
Extensión del navegador |
La palabra del día |
Ayuda
Para administradores: Contenido gratuito | Enlace | Cuadro de búsquedas | Búsqueda por doble clic | Colabore con nosotros |
|---|